Perquè la col·laboració tingui èxit per a tothom, és important que els rols i les necessitats de tots els participants estiguin clars (Gerst, 2012).

​

Comparteixen, sense etiquetes professionals, la responsabilitat d'un grup d'alumnes durant la major part o part de la jornada laboral i que tenen el mateix poder de decisió, trencant amb un model d'ensenyament tradicional.

​

 

Abans d'implantar la codocència a la classe, han de planificar amb antelació i de manera col·laborativa i flexible les sessions en què es compartiran l'espai de l'aula i el procés d'aprenentatge, establint els rols de cadascun d'ells i dividint les tasques a realitzar amb l'alumnat,

​

Segons Brendle et al. (2017), la coplanificació és el pas inicial i és essencial per garantir que els codocents delimitin els seus rols i el tipus de docència compartida que duran a terme per assolir millor els objectius d'ensenyament-aprenentatge.

​

Els rols, la coordinació i l'avaluació són els principals ítems que els codocents han de planificar de manera col·laborativa.

Pel que fa a les seves funcions i coordinació, la coplanificació assegura que ambdós docents entenguin les seves funcions i responsabilitats respecte a la programació, i que les utilitzin en el model de docència compartida més adequat per ajustar-se a les necessitats i característiques de la classe. 

​

​

Brendle et al. (2017), defineixen la coinstrucció com la responsabilitat d'ambdós docents de desenvolupar la planificació pactada. 

L'avaluació s'ha de planificar i organitzar abans de la implementació de l'ensenyament conjunt per determinar el progrés de l'alumnat i el treball conjunt del professorat.

​

Els codocents avaluen el progrés de l'alumnat de manera rutinària i fan un seguiment de la seva progressió. Alhora, cal una avaluació del treball conjunt dels docents. A partir dels resultats de l'avalució es van prenent decisions de com continuar treballant.

​

​